Punt i final

Com sempre totes les coses tenen un començament i un final, doncs ara hem arribat al final d'aquest bloc pel que fa a les actualitzacions de les assignatures de GITIC i COED.

He de dir que no és un final per sempre, ja que m'agradaria que en un futur no gaire llunyà aquest bloc servís per expressar tot allò que vaig aprenent a la resta de la carrera.

COMPARTIR, és un verb que m'agrada posar molt en pràctica. És important estirar la mà sempre que sigui possible i mai esperar res a canvi. Aquesta filosofia és la que el bloc ens ajuda a fer gràcies a compartir tot allò que fem a classe amb la resta d'internautes.

M'agradaria expressar que tot el contingut d'aquest blog està realitzat el més bé possible, tot i això potser que alguna que altra cosa no sigui perfecte al igual que trobaríeu en una enciclopèdia o diccionari, però el meu objectiu no és aquest. El meu objectiu és apropar-vos un coneixement des del meu punt de vista.

Aquí us deixo, espero tornar molt aviat amb més aventures d'aquest món tant màgic: l'ensenyament! 

Fins aviat!  

El procés de composició escrita

Segons el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981.

L'acte d'escriure està compost per:

• La situació de comunicació.
• La memòria a llarg termini de l'escriptor.
• Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.
• Un mecanisme de control ( monitor) que s'encarrega de regular-los i descidir en quin moment ha d'actuar un o altre.

1. La situació de comunicació: Conte tots els elements externs a  l'escriptor.

-El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideix escriure.

-El text: és la resposta o solució que es dóna a aquest problema

2. Problema retòric:

-Situació concreta: tema, audiència i propòsits.

-Element més important del proces de composició.

-L'autor ha de començar per analitzar i valorar les condicions i les característiques dels diversos punts del problema: Perfil de l'audiència i tema.

-Anàlisi concret de tots els aspectes és el primer pas per a elaborar la solució del problema: Text.

3. Memòria a llarg termini: Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre: contingut temàtic, audiència, estructures textuals, traçat de les lletres.

4. Processos bàsics de composició d'un text:

• Planificació: Representació mental de què volem fer i com. Generar+ organitzar+ formular objectius.
• Redacció.
• Revisió: Avaluació i revisió

 Cal tenir present que com més petits siguin els alumnes, més escassos seran els coneixements que tindran emmagatzemats a la memòria. Per tot això, la intervenció del mestre en el procés d'elaboració del text es fa imprescindible. ( Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981)

A continuació us deixo un vídeo d'un exemple del procés de composició escrita fet per mi mateixa!

http://www.youtube.com/watch?v=zTdgXVMuNko&feature=youtu.be

Crea mapes conceptuals amb Cmap Tools

Estas cansat de fer els esquemes a mà? Cmap Tools té la solució.

Aquest programa et permet realitzar tota mena de mapes conceptuals de manera molt més senzilla i a la vegada més atractiva.

És molt fàcil d'utilitzar, només t'has de descarregar el programa al teu ordenador, una vegada fet aquest pas crees el teu propi usuari. Amb un mateix usuari pots crear tants mapes conceptuals com vulguis.

Aquí us deixo un exemple d'un mapa conceptual, que resumeix i estructura la majoria d'activitats i conceptes treballats a les classe de GITIC.

És important reflexionar sobre el fet que quan disposem de molta informació i molts conceptes cal que aquests quedin estructurats dins de la nostra memòria, d'aquesta manera els coneixements s'assoleixen més ràpid i més eficientment. El Cmap Tools ens permet realitzar mapes conceptuals per estructura tots els coneixements.

Cmap Tools a l'escola! 

Al blog de l'escola Josep Guinovart ens expliquen com descarregar-nos el cmap Tools al nostre ordenador, ells utilitzen aquest programa també a les aules!

Twitter!

El Twitter és una xarxa social que ens permet compartir tot allò que pensem a través dels "Twïts". Com les altres xarxes socials com el Facebook o el Twenty, el twitter serveix també per aprendre.
Realitzar un twït ens obliga a sintetitzar allò que volem expressar en molt poques paraules, això ens ajuda a aprendre a resumir i a quedar-se amb les idees més importants i alhora més rellevants.
A travès del Twitter pots seguir a gent i de la mateixa manera ells té poden seguir a tu. Pots també etiquetar a altres usuaris del Twitter (@usuari).

Els hastags# són temàtiques dels teus twïts, tu una vegada a realitzat el teu twït pots etiquetar-lo tot utilitzant un hastag#. Si vols saber quins són els hastags més utilitzats pots consultar-ho a twubs.com.

A més a més el Twiiter et permet compartir imatges.

De ven segur que desprès de llegir aquesta publicació tindràs ganes de crear-te una compta a Twitter, dons a què esperes!



Recordeu: AMB TWITTER ES POT APRENDRE! 


Us recomano aquesta entrada al bloc de l'Andrea, que ens parla de com utilitzar el Twitter a l'escola.

• Aquí us deixo el enllaç perquè ara mateix us creeu la vostra conta!

https://twitter.com/

• Aquí us deixo el meu usuari de Twitter! SEGUIU-ME! 

@marquilles94 

Com organitzar els teus enllaços d'interès? Pearltrees, la solució!

Moltes vegades no recordem de tots els enllaços que hem consultat o fins i tot d'aquells que més ens interessen. El Pearltrees ens permet tenir els enllaços d'interès localitzables i visibles en una sola pantalla.

És molt  fàcil d'utilitzar, només has de crear-te un compte i començar a guardar tots els enllaços de pàgines webs, blocs i portals. 

Alhora amb el Pealtrees al igual que amb el Delicious i el Mister Wong podem compartir els nostres marcadors.

A continuació us deixo una mostra de com utilitzo el Pearltrees, per tal de recollir els enllaços que més m'interessen.

Ara ja saps com tenir organitzats tots els teus enllaços d'interès!

Habilitats lingüístiques:Llegir, escriure, parlar i escoltar

Per poder comunicar-nos amb eficàcia cal conèixer i dominar les quatre habilitats lingüístiques:

 Llegir: Procés a través del qual es compren un text escrit.

 LLEGIR =  COMPRENDRE                           LLEGIR SENSE ENTENDRE = DESCODIFICAR   

Implicacions segons: Isabel Solé (1987).

1. Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir-se el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una replica del que l'autor va voler donar-li. És una construcció pròpia que implica el text, els coneixements pròpia del lector i els objectius amb que s'enfronta.
2. Llegir és aconseguir un objectiu, perquè sempre llegim amb alguna finalitat. ( guia la lectura, molts objectius i variats, l'objectiu determinarà el tipus de lectura que fem, les estratègies que seguim, control sovint inconscient que exercim sobre la lectura.)
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Perquè qui llegeix ha de fer--se seu el text      ( Relacionar-lo amb allò que ja sap i alhora ha d'adaptar-se al text transformar els seus coneixements previs en funció del que  li ha aportat el text.)
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.Inferència: Habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta.Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegim i també de les parts mentre va llegint. Ho fa a partir d'algun element del text, els seus coneixements propis, les seves motivacions...A mesura que aquesta persona va llegint va verificant o refutant les hipòtesis inicials i elaborant-ne de noves, si cal.

Escriure: és el procés mitjançant el qual  es produeix un text escrit significatiu. Escriure ha de tenir en compte els aspectes formals, lingüístics i discursius.

• Aspecte Formal: Cal·ligrafia, la relació so-gràfica ( grafofònica) i la disposició de lletres en l'espai.
• Aspecte Lingüístic: Morfologia ( prefix, sufix i infix), semàntica (Significat), lexicologia i fonologia...
• Aspecte Discursiu: Procés de composició del text i propietats del text.

*Propietats del text:

•     Descriptives: Coherència, cohesió i adequació.
•     Prescriptives: Correcció i variació.

Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: Comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Que vol dir saber escoltar? 

1. Un paper actiu i participatiu.
2. Un respecte per l'emissor  i les seves idees.
3. Demana ser l'objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
4. Ha de saber descobrir els objectius i propòsits del que parla.
5. Ha de saber descobrir les idees principals del missatge que està escoltant.
6. Ha de saber reaccionar al missatge i parlar si cal què acabi l'orador.

Reflexionem...

Davant de la pregunta: És important conèixer les habilitats lingüístiques? 

La veritat és que des del meu punt de vista considero que si és important conèixer les habilitats lingüístiques. Crec que és indispensable tenir un coneixement de les habilitats que utilitzem per tal de comunicar-nos o per tal d'aprendre coses i per enriquir el nostre coneixement.

Els mestres tenen un objectiu: guiar als infants pel camí de l'aprenentatge. Davant d'aquesta afirmació ens recau afegir que si necessitem llegir i escoltar per adquirir coneixement necessitarem parlar i escriure per tal de transmetre aquest coneixement.

Tothom necessita tenir un mínim coneixement d'aquestes habilitats.

Com a futura mestra, crec que l'habilitat que penso que és la més important és ESCOLTAR. Necessitem escoltar per conèixer les necessitats dels nostres alumnes, estar més propers i ajudar-los a entendre el mon en que estem vivint.

Com aprenem a llegir i escriure? 

 Us recomano que mireu del minut 1.53 al minut 7.27 

"Taxonomía de Bloom"

 La taxonomia de bloom és una eina clau pels docents i encarregats del disseny de capacitacions. Aquesta va ser publicada pel psicòleg educatiu Benjamin Bloom l’any 1950 tot i que hi han altres versions com per exemple aquesta, del any 2000. 
L’actualització de la taxonomia té en compte els nous comportaments, accions i oportunitats de aprenentatge. Inclou també pràctiques tradicionals a l’aula però no té en compte les relacionades amb les noves tecnologies. Les dues versions de la taxonomia estan centrades en el domini cognitiu, conte mètodes i eines que com a futurs mestres podrem utilitzar a les experiències a l’aula.
 La Taxonomia de Bloom ens diu que el procés de aprenentatge a diferents nivells es pot iniciar a qualsevol punt, no és necessari començar des del principi. Aquesta està enfocada a recordar, comprendre, aplicar i analitzar. 

Davant d'aquest document ens cal reflexionar sobre l'utilitat real d'aquesta taxonomia, és important buscar una utilitat pràctica a la informació teòrica, per aquesta raó us adjunto un tros de la taula que vam realitzar a la classe de GITIC en que relacionàvem els verbs de la Taxonomia de Bloom amb activitats realitzades a les sessions de GITIC.

     

col.laborar forma part del segon verb, avaluar.

Amb el Google Drive podem compartir documents amb més d’una persona, exportar-ne de l’exterior, editar-los simultani ament i comentar la feina que es va fent.

Per exemple el projecte Comenius que moltes escoles del nostre país i participen serveix per col.laborar entre escoles de diferents països europeus amb un interès i temàtica comuna. A l’escola Sadako col.laboren aportar informació a viquipedia,

Més coses de la Taxonomia de Bloom...