La descripció

Tots estem acostumats a descriure i a explicar tot el que ens passa i ens rodeja. Les nostres vides estan plenes de descripcions, semble que necessitem explicar com és tot el que ens envolta.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament tot el que puguem imaginar-nos, veure, escoltar i fins i tot pensar. Es pot descriure aspectes reals i també els abstractes.
Aquest mode d'organització pot ser realitzat amb un to més subjectiu o amb un to més objectiu, tot depenent del context comunicatiu i del propòsit que tenim en realitzar la descripció.
Les parts descriptives acostumen a dominar en un text, però normalment la descripció la trobem combinada amb altres seqüències com ara la narració o el diàleg.

Hi ha dos classes de descripció:

• Descripció objectiva: L'autor utilitza una actitud imparcial i es limita a descriure de la forma més objectiva possible. Els textos que estan escrits normalment tot utilitzant una descripció objectiva són els textos acadèmics i científics.
• Descripció subjectiva: L'autor expressa el que suggerix, és a dir, el que pensa. Aquest tipus de descripció és caracteritza per tenir una finalitat estètica.

Estructura de la descripció:

• Establiment del tema: És la presentació del objecte en general.
• Caracterització: Distinció de les diferents qualitats, les propietats i les parts de l'objecte que estem descrivint.
• Relació amb el món exterior: Consisteix en establir relació amb l'espai, el temps, altres objectes i altres móns.

Com és fa una descripció:

1. Idear (explorar la situació): Procediment que consisteix en trobar les paraules exacte per realitzar la nostra descripció de la forma que ens permetin imaginar perfectament com és l'objecte que volem descriure. Hem de tenir en compte també altres aspectes com ara l'objectiu de la nostra descripció i per a qui va dirigida.
2. Ordenar (esquema estructural): Consisteix en ordenar la informació que hem obtingut en el procediment d'idear. 
3. Textualitzar (redacció del text): A l'hora de la redacció del text cal tenir en compte alguns aspectes. Si realitzem una descripció subjectiva i expressiva cal que hi hagi comparacions i metàfores, ha d'acollir també trets nous i atractius. Els elements lingüísticodiscursius més característics de la descripció són el lèxil nominal, és a dir, substantius i adjectius. La terminologia en les descripcions científiques i tècniques a de ser especifica.

Tècniques descriptives:

1. Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
2. Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
3. Paraules que descriuen impressions sensorials.
4. Terminologia.
5. Definicions.
6. Enumeracions.
7. Recursos expressius (Comparacions, Metonímies, Personificacions, Al·literacions...).

Sempre quan pensem amb la paraula descripció i el que això comporta, dins del nostre cervell s'ens crea la imatge habitual:

"El Pere és un noi alt, té els ulls blau i el seu cabell és ros i ondulat..."

Trobem altres formes de fer una descripció, una canso  una poesia, una poesia visual, una novel.la, un assaig, un conte, un vídeo... Podem trobar descripcions de moltes formes.

Aquí teniu l'exemple d'una descripció feta amb una cansó:

Per treballar la descripció a classe de GITIC vam realitzar  una exposició fotogràfica. Aquest suport ens va servir per descriure una persona de la classe. L'activitat portava per nom: Qui ets, tu?

Aquest és el moment de la presentació: